La competició de sabre per equips masculí va ser una de les set proves del programa d'esgrima que es van disputar als Jocs Olímpics d'Amsterdam de 1928. La prova es va disputar el 8 i 9 d'agost de 1928, amb la participació de 65 tiradors procedents de 12 nacions diferents.[1]
Cada grup es disputava amb un tots contra tots, on els combats que no eren necessaris per al resultat final no es disputaven. Els combats eren a cinc tocs, i cada esgrimidor d'una nació s'enfrontava contra tots els de l'altra. La nació que guanyava més combats individuals s'emportava el punt. En cas d'empat, 8-8, es tenien en compte els tocs totals. Els dos primers de cada grup es classificaven per disputar les semifinals.
Cada grup es disputava amb un tots contra tots, on els combats que no eren necessaris per al resultat final no es disputaven. Els combats eren a dos tocs, i cada esgrimidor d'una nació s'enfrontava contra tots els de l'altra. La nació que guanyava més combats individuals s'emportava el punt. En cas d'empat, 8-8, es tenien en compte els tocs totals. Els dos primers de cada grup es classificaven per disputar la final.
La final es disputà amb el sistema de tots contra tots. Els combats eren a cinc tocs, i cada esgrimidor d'una nació s'enfrontava contra tots els de l'altra. La nació que guanyava més combats individuals s'emportava el punt. En cas d'empat, 8-8, es tenien en compte els tocs totals.
Hongria va vèncer tant Itàlia com Polònia, que havien guanyat cadascuna a Alemanya. Per tant l'enfrontament entre Hongria i Alemanya era innecessari, ja que Hongria guanyaria l'or i Alemanya ocuparia la quarta posició independentment del resultat. El motiu de no disputar l'enfrontament entre Itàlia i Polònia és menys clar. L'informe oficial diu que no era necessari, però presumiblement el guanyador seria el medalla de plata mentre el perdedor s'emportaria el bronze. Itàlia havia derrotat Polònia per 16-0 a les semifinals i això possiblement fou el que va fer prendre tal decisió.